Salute, Jonathan!/Capitul 60

Contenete - Capitul 59 - Capitul 60 - Capitul 61

Sixantesim capitul (60.esim capitul) edit

 
Quande on paria, on posse devenir rich o povri.
 
Un sifflette emisse un grand son. Ma on posse sifflar anc con solmen li bocca.
 
On dit que Merlin posset far marvelosi coses.
 
"Yo posse prestar te 50 dóllares, ma solmen si li semane a venir tu da me 55 dóllares."

Pos li lunch noi reintrat li salon, e il dit me:

“Nu, ples parlar pri le.”

Avan ti educat (educat = hat aprendet mult coses) mann yo timet que il vell creder me un debil folla, e Jonathan dement, e yo hesitat (hesitar = ne continuar pro esser íncert) un poc, ma il esset tam amabil e hat promesset auxiliar nos, e yo fidet le, dunc yo dit:

“Dr. Van Helsing, to quo yo have a dir vos es tam strangi que vu deve promesser ne mocar ni me, ni mi marito. Yo ha esset in dúbites desde yer; vu deve ne mocar me pro ha credet tam stupid coses.” Il calmat me tam con su maniere quam con su paroles quande il dit:

“Oh, mi cara, si vu solmen savet quam strangi es li afere pro quel yo es ci, it es vu qui vell rider. Yo ha aprendet in mi vive nequande regardar li credentie de quicunc quam alquo strangi.”

“Mersí, mersí mill vezes. Si vu permisse, yo va dar vos alquo a leer. It es tre long, ma yo ha machin-scrit it. It va informar vos pri li truble de yo e Jonathan. It es un copie de su jurnale quande il esset in extrania, quel parla pri omni evenimentes. Yo ne audacia parlar pri it. Ples leer it, e retrovenir, e parlar me pri vor judicament (judicar = dir certmen) pri it.”

“Yo da mi promesse”, il dit pos har recivet li paperes. “Yo va venir tost in li matine por vider vos e vor marito, si vu permisse.”

“Jonathan va esser ci ye un demí pos deciun horas, e vu deve lunchar con nos e incontrar le tande. Vu vell posser prender li tren de tri horas triantquar, quel va lassar vu a Paddington ante ott horas.” Il esset surprisat vider mi conossenties pri li trenes, ma il ne save que yo ha memorisat (memorisar = far memorar) les in li casu que yo deve auxiliar Jonathan quande il have urgentie.

Dunc il prendet li paperes con se e lassat li dom, e yo sede ci pensante – pensante pri yo ne save quo.


Lettre (scrit per manu), Van Helsing a Seniora Harker.

25 septembre, 6 horas.

“Car Madam Mina,

Yo ha leet li marvelosi (marvelosi = aventurosi, misteriosi) diarium de vor marito. Vu mey dormir sin dúbites. Strangi e terribil it mey esser, it es ver! Yo vell pariar mi vive contra it (pariar mi vive = yo certissim e si yo erra, yo perdi mi vive). Il es un nobil chap; e lass me dir que sequente mi experiente, un person qui posset grimpar un mur por intrar li chambre, yes, e intrar it mem un duesim vez, un tal mann ne possede un choc cerebral. Su cerebre e cordie standa bon; yo jura it, mem ante har incontrat le. Dunc vu mey calmar vos. Yo have tam mult coses a questionar le. Yo es benedit pro har visitat vos hodie, nam yo ha aprendet tam mult coses que mi mente brillia continualmen. Yo deve pensar.

Vor max fident,

ABRAHAM VAN HELSING.



Lettre, Madam Harker a Van Helsing.

25 septembre, 6:30 p.m. (pos-midí)

Mi car Dr. Van Helsing,

Mill mersís pro vor amabil lettre, quel ha mult calmat me. Támen, si tal coses es ver, quam terribil coses trova se in li munde, e tam horribil it deve esser si ti mann, ti monstru, trova se in veritá in London! Mem pensar pri it fa me timer. Durant que yo scri to ci, un telegramma ha venit de Jonathan secun quel il departe ye six horas duantquin ho-nocte de Launceston e va esser ci ye deci horas deciott, por que yo ne mey timer durant li nocte. Alor vice lunch, esque vu posse dejunear con nos, si it ne es tro tost? Si vu have urgentie vu posse departer con li tren de deci horas triant, con quel vu va arivar a Paddington ye du horas triantquin. Ples ne responder - si yo ne recive un response yo va assumpter (assumpter = pensar quam decidet) que vu va venir por li dejuné.

Vor fident e grat amica,

MINA HARKER.



Jurnale de Jonathan Harker.

26 septembre.

Yo hat pensat que yo nequande va scrir denov in ti-ci jurnale, ma li témpor ha venit. Quande noi dineat li nocte passat Mina informat me pri li visite de Van Helsing e parlat pri mi jurnale. Ella monstrat me li lettre del doctor secun quel omno quo yo hat scrit esset ver.

Ver! De to yo sembla har devenit un nov mann. Nam it esset li dúbite pri li coses quel hat fat me malad. Yo sentit me ínpotent, in li obscuritá, e íncapabil (capabil = possent) fider me self. Ma nu que yo save, yo ne time, mem li Comto. Alor il ha successat venir a London, e it esset il quem yo videt. Il ha yunijat, e qualmen? Van Helsing va posser trovar e chassar (chassar = sequer e capter) le, si il es li mann quem Mina descrit. Nu Mina vesti se, e pos quelc minutes il va arivar…



Il esset surprisat vider me. Quande yo introductet me (introducter se = dir “salute, mi nómine es...”) il prendet mi epol e videt mi visage e dit:

“Ma Madam Mina dit me que vu esset malad, con choc.” It esset tam comic audir un oldon nominar mi marita “Madam Mina”. Yo subridet e dit:

“Yo esset malad, yo ha havet un choc, ma vu ha ja curat (curar = far san) me.”

“E qualmen?”

“Per vor lettre li nocte passat. Yo hat dubitat omnicos, per quel li tot coses semblat me ínreal, e yo ne savet quo fider, mem mi propri ocules. Ne savente quo fider, yo ne savet quo far; e li sol cose quel restat esset mi labor. Ma anc to ne auxiliat me, nam yo ne posset fider me self. Doctor, vu ne save quo it es dubitar omnicos.”

Van Helsing dit: “Ah, it es un tam grand plesura que yo ha venit ci. E si vu permisse, vu es benedit per vor marita.”

Pro que yo posset audir le laudar Mina li tot die, yo stat simplicmen e audit.

“Yes, ella es un del féminas de Deo self, creat per Su (Su = de Deo) manu por monstrar nos que li cieles ya existe, e que su lúmine trova se mem ci sur li terre. E vu, senior – yo ha leet li lettres del povri Senioretta Lucy inter queles alcunes parla pri vos, ma vos self yo ha videt erst hodie. Lass nos presser li manu, e devenir amicos durant nor tot vives.”

Noi presset li manu, e su amabilitá tre tuchat me.

"E nu", il dit, "Esque yo posse demandar vor auxilie? Avan me sta un grand tache, e su comense es saver. Posse vu dir me quo evenit avan vor viage a Transylvania?"

"Vide," yo dit, "esque vor tache concerne (concerner = esser ligat con) li Comto?"

"Cert", il dit gravmen (grav = seriosi).

"Tande yo va auxiliar vos con mi tot cordie e anim. Pro que vor tren departe a deci horas triant vu ne va haver li témpor leer li tot paperes, ma yo va prestar vos (prestar = dar por un cert témpor) les e vu va posser leer les in li tren."

Pos li dejuné noi eat junt til li station. Yo aportat le li gazettes matinal de London e durant que noi parlat avan li fenestre del tren, il traleet (tra·leer = leer un poc ci e ta) les. Ma subitmen il videt alquo in un de ili, li "Gazette de Westminster" -- yo conosse su color -- e il blancijat. Il leet alquo atentivmen (atent·er → atent·iv) e gemit (gemir = dir urgghhh!) a se self: "Mein Gott! Mein Gott! (german: mi Deo!) Tam tost! Tam tost!"

Yo crede que il hat tot obliviat me in ti moment. Poy sifflat (sifflar = emisser un alt son) li tren, e il rememorat me. Ex li fenestre il inclinat se e fat un geste con li manu, diente: "Amore a Madam Mina; yo va scrir tam bentost quam possibil."

Grammatica edit

pariar edit

Li substantive es parí, dunc paria es pronunciat paría. On posse pariar o far un parí.

Vocabularium edit

  • assumpter
  • atenter
  • atentiv
  • capabil
  • chassar
  • concerner
  • curar
  • educat
  • gemir
  • grav
  • hesitar
  • introducter
  • judicament
  • marvelosi
  • memorisar
  • pariar
    • substantive: parí
  • prestar
  • sifflar

Altri paroles edit

  • assumpter: assumption
  • capabil: capabilitá
  • educat: education, educativ, educator
  • introducter: introduction
  • judicament: judicie, judicial, judico, judiciari
  • marvelosi: marvel (substantive)