Salute, Jonathan!/Capitul 24

Contenete - Capitul 23 - Capitul 24 - Capitul 25

Duantquaresim capitul (24.esim capitul) edit

 
Nor bell munde.
 
"Noi vole trincar vin junt con te, e parlar pri mult coses."
 
Un soaré con vin.

Diarium (= jurnale) de Doctor Seward

25 may. – Hodíe ne posse manjar, ne posse reposar, do (do = dunc) diarium. Desde har audit li “no” de yer (desde yer = de yer til nu) yo senti nullcos, totmen nullcos. Yo senti que nullcos in li munde es important, e ne vole far nullcos. In ti témpores lu max important (lu max important = li max important cose) es laborar. Do yo labora. Yo videt li patientes in li asil (un patient es li person quel li doctor auxilia), pro que to es mi labor, e con it yo vell posser obliviar omnicos.

Un del patientes es tre interessant.

Ti patiente vide coses queles ne existe (exister = hay), e parla pri les li tot die. Yo questionat le pri ti coses, e questionat le mult. Yo vole saver pri li coses queles il vide, li coses queles ne existe. Si yo vell posser comprender le, it vell auxiliar me quam doctor. Vi li patiente:

R. M. Renfield. Quinantnin (59) annus. Bon personalitá, ma tre fort, quelc vezes tre excitat. Quande il es excitat, il di strangi coses. Forsan il es ne solmen inteligent ma anc dangerosi. Yes, dangerosi, ma il ne sembla pensar tre mult pri se self. To es, il es solmen dangerosi, ma ne fa mal coses por auxiliar se self. Il fa mal coses pro altri rasones.


Lettre, Quincey P. Morris a Hon. Arthur Holmwood.
25 may.

Bon amico Art,

Tu save que noi ha esset amicos durant un longissim témpor, e ha viageat junt (junt ↔ sol) in mult países. Deman yo va haver un soaré (soaré = mult amicos trincant e parlant) u un fémina va venir, anc nor amico Jack Seward. Noi vole trincar vin junt con te, e parlar pri mult coses. It va esser tre interessant si tu veni. Qualmen tu pensa?

Sempre tui,
QUINCEY P. MORRIS.



Telegramma (telegramma = un tre curt lettre) de Arthur Holmwood a Quincey P. Morris.

Chascun vez yo va venir a tui soarés. Yo have interessantissim novas por vos.” “ART.”

Accentu edit

Ti-ci vez li capitul ne es long. Pro to noi va vider qualmen parlar e qualmen usar li accentu.

  • Li max important regul: li accentu sta sur li vocale ante li ultim consonante.
    • rason = rasón (n es li ultim consonante)
    • altri = áltri (r es li ultim consanante)
    • cose = cóse (s es li ultim consonante)
    • sembla = sémbla (l es li ultim consonante)
    • salute = salúte (t es li ultim consonante)
  • Si un parol es solmen un consonante e du vocales, li accentu sta sur li unesim vocale.
    • die = díe
    • deo = déo
  • Li plurale (du o plu coses) ne fa li accentu diferent:
    • rasones = rasónes, ne rasonés
    • coses = cóses, ne cosés
    • dies = díes, ne diés
  • bil, ic, im, ul, (i)um ne es accentuat.
    • amabil = amábil, ne amabíl
    • vocabularium = vocabulárium, ne vocabulariúm.
    • spegul = spégul, ne spegúl.
    • comic = cómic, ne comíc. Pro to, on scri amíco, pro que on di amíco e ne ámico...ma pro que on usa li parol mult, li accentu sur li i es de témpor a témpor obliviat e multes scri "amico".
  • paroles ne-, al-, -cunc ne es accentuat.
    • nequo = nequó, ne néquo
    • alquo = alquó, ne álquo
    • quocunc = quócunc, ne quocúnc (noi va vider li paroles in -cunc plu tard)

Por altri paroles con accentus queles ne seque li unesim regul (régul, ne regúl!), on scri li accentu: cité, soaré, café, felicitá...

Grammatica edit

·arium edit

Un ·arium es mult coses, creat per inteligent persones por aprender, scrir, parlar pri it...

  • vocabul (vocabul = parol) → vocabul·arium (mult paroles por aprender)
  • aqua → aqu·arium (mult aqua por aprender)
  • die → di·arium (un libre in quel on scri die pos die)

lu edit

lu = li cose quel es

  • Lu important quande on viage es saver u es li tren.
  • A: Quel es max bell? B: Lu max bell es certmen li castelle.

·al edit

On usa ·al por crear un adjective de un substantive.

  • person → person·al (personal es li cose de un person, it es li cose de ti person.)

Plu noi videt li vocabul personalitá (person·al·itá), quel es li pensas, li self de un person. Un person con un bon personalitá di e fa bon coses, e un person con un mal personalitá di e fa mal coses.

  • Altri paroles con ·al:
    • semanal (seman·e → seman·al): un vez li semane
    • essential (ess·er → ess·ent → ess·ent·ie → ess·ent·i·al)
    • mensual (un vez in li mensu)
    • manual (con li manu)

paroles in ·u edit

Paroles in ·u es diferent: quande ili usa ·al, ·an, e altris, li ·u es ta. In altri paroles (·a, ·e, ·o) li ultim vocale ne es ta.

  • essentie → essenti·al (li e ne existe in essential)
  • manu → manual (li u existe)
  • grammatica → grammatical (ne grammatica·al, ma grammatic·al)
  • punctu → punctual (li u existe)
  • circumstantie (star circum = circumstar → circum·sta·nt·ie) → circumstantial (li e ne existe)
  • annu → annual (li u existe)

chascun edit

Chascun es simil a omni, ma it parla plu pri li un.

  • Chascun person portat nigri vestimentes. (Li un person ci, li un person ta, omni portat nigri vestimentes)

Vocabularium edit

  • desde
  • do
  • exister
  • lu
  • munde
  • patiente
  • personalitá
  • reposar
  • soaré
  • telegramma
  • vin