Salute, Jonathan!/Capitul 8

Contenete - Capitul 7 - Capitul 8 - Capitul 9

Ottesim capitul (8.esim capitul) edit

 
Hay nubes , e Jonathan ne posse vider li lune.
 
Un horloge.
 
Li trincage aquavite.
 
Li montes es blu.
 
Un flamme.
 
Li lune.

Nu Jonathan sede in li grand coche con li cochero. Li cochero parla in excellent german: “Li nocte es frigid, mi Herr (senior). Ta es aquavite, un trincage fat ex prunes. Ples trincar it, si vu vole trincar.”

Jonathan ne trincat. Ma il pensat que it esset bon, que il havet aquavite a trincar. Jonathan atende e pensa pri li viage.

Li coche ea rapidmen. Poy, li cochero torna li coche (il tornat it un vez). E il torna li coche – du vezes. Quo? Il torna li coche...tri vezes! Il torna it ancor un vez, e ancor un vez. Jonathan pensa: “Esque noi ne passa li sam via, un vez e ancor un vez? Quam strangi!” Ma Jonathan ne questionat li cochero, qui es tre grand, e tre fort.

Jonathan questiona se quel es li hora. Il vide su horloge. Li horloge monstra li témpor: it es decidu horas. Ah...decidu horas, it es mi-nocte. Jonathan save que li persones in Rumania ha parlat le pri mi-nocte, pri decidu horas, e ili dit que decidu horas es un mal témpor.

Nu Jonathan audi un son, li son de mult canes. Li son es tre grand! Li canes di: Ulu! Ulu! Yes, li canes ulula. Li cavallos ne ama que li canes ulula. Poy Jonathan audi li ululada de lupos. Li ululada del lupos es mem plu grand quam li ululada del canes. Li cavallos vermen ne ama que li lupos ulula.

Li cochero di al cavallos: “Esse calm.” E li cavallos calma se. Li cavallos es calmat, e continua ear.

Nu Jonathan vide un forest: il vide mult árbores, e save que it es un forest. E il audi li vente. Anc li vente di: Ulu! Ulu! Ci in li forest, mem li vente ulula. Jonathan ne ama li ululada del vente.

Nu Jonathan vide un altri cose: li nive. It es vermen frigid! On vide li nive solmen quande it frige.

Quo fa li cochero? Il conducte li coche. Il ne parla pri li lupos, il ne parla pri li monte, il solmen conducte li coche. Ma un vez Jonathan vide un blu flamme, e li cochero halta li coche e ea vider it. Plu tard Jonathan vide li flammes, un vez, du vezes, mult vezes. Jonathan ne save quo es li blu flammes.

Un vez li cochero halta li coche e ea lontan. Nu Jonathan es sol con li cavallos. Il vide li lupos ancor un vez. Li lupos ne ulula; ili es silent. Jonathan vide li lune, e pensa: “U es li cochero? Pro quo il ne veni?” Li cavallos ne ama li silent lupos.

Vidente li lune, li lupos comensa ulular. Audiente li ululant lupos, li cavallos comensa mover. Jonathan frappa li coche. Frappante li coche, il di: “U es vu, cochero? U tu ha eat?”

Jonathan audi un voce; it es li cochero. Li cochero di: “For, lupos!” E li lupos forea; nu li lupos es for e Jonathan ne vide li lupos. Vidente li movent cochero, il pensa: “Li cochero es vermen, vermen fort.”

Li coche continua. Nu on ne posse vider li lune, pro que hay nubes. Jonathan sede se in li continuant coche. Li coche ea plu alt, e plu alt. Vidente li nubes, e pensante pri li viage, Jonathan nu vole dormir.

Nu Jonathan save nequo plu. Il comensa dormir, e ne save quo fa li cochero. Li dormient Jonathan ne vide que li coche ha venit al castelle de Dracula.

Grammatica edit

Verbes con -nt edit

Verbes con -nt es adjectives.

  • verbes in ar: -ant
  • verbes in er: -ent
  • verbes in ir: -ient
    • Jonathan scri. Yo vide li scrient Jonathan (= Yo vide Jonathan, qui scri).
    • Jonathan interessa le. Il pensa que Jonathan es interessant.
    • Li du libres difere se. Ili es diferent.

In plu, -nt posse continuar li verbe.

  • Yo esset scrient mi jurnale quande il venit. (= Yo scrit e scrit mi jurnale quande il venit.)

Verbes con -nte edit

Verbes con -nte es adverbies.

  • verbes in ar: -ante
  • verbes in er: -ente
  • verbes in ir: -iente
    • Vidente li cité, yo pensat que it esset tre bell. (= yo videt li cité e pensat que it esset tre bell)

Verbes con -nt e verbes con -nte edit

-nt e -nte es diferent. Vi:

  • nt
    • Li dormient Jonathan ne videt li castelle. (Jonathan, qui dormit, ne videt li castelle)
  • nte
    • Dormiente, Jonathan ne videt li castelle. (Jonathan dormit e ne videt li castelle)
  • nt
    • Li du manjant mannes videt le. (Li du mannes, qui manjat, videt le)
  • nte
    • Manjante, li du mannes videt le. (Li du mannes manjat e videt le)

vez edit

  • Yo scrit, poy yo scrit, poy yo scrit. Yo scrit tri vezes.
  • Il trincat li trincage. Poy il trincat un altri trincage. Il trincat du vezes.

Ancor un vez = In vez in plu

  • Il trincat du vezes. Poy il trincat ancor un vez. Il trincat tri vezes.

se edit

  • Jonathan questiona li mann: "Esque tu ne parla german?"
  • Jonathan questiona se: "U es li castelle?" (Jonathan questiona se = Jonathan questiona Jonathan)

on edit

On = un person, mult persones, yo, tu, etc.

  • On parla german in Germania. = Li persones parla german in Germania.
  • On ne deve trincar in li coche. = Tu ne deve trincar in li coche, persones ne deve trincar in li coche.

esse edit

Quande on vole que un person fa un cose:

  • verbes in -ir: -i
  • verbes in -ar: -a
  • verbes in -er: -e

Anc li verbe esser (ess.er -> ess.e). Esse calm! Esse felici!

vermen, solmen edit

Vermen es ver + men. Solmen es sol + men.

  • Ver: Jonathan vide li flammes e pensa: "Esque yo dormi?" Ma no, it es ver.
    • Vermen: tre. Jonathan vermen ne amat li lupos.
  • Sol = un. Il es sol. (Il ne have amicos con se)
    • Solmen: Yo vole solmen dormir. (Dormir es li sol cose quel yo vole)

·age edit

verbe + age = li cose quel on (verbe)

  • trinc·ar -> trinc·age
  • manj·ar -> manj·age

Vocabularium edit

  • aquavite
  • blu
  • conducter
  • esse
  • excellent
  • flamme
  • for
  • frappar
  • horloge
  • lune
  • mi-nocte
  • nequo = 0 coses (ne + quo)
  • nube
  • passar
  • sam: ↔ diferent
  • se
  • silent
  • solmen
  • trincage
  • ulular
    • ululada: ululada es ulular e ulular.
  • vermen
  • vez