Salute, Jonathan!/Capitul 2 - with notes

Contenete - Capitul 1 - Capitul 2 - Capitul 3

Duesim capitul (2.esim capitul) edit

Duesim may (= 2 may) edit

 
Un old tren.
 
Un viage in un tren.

Nu li mann es in li tren. Il ne es in Munich; il es in un tren. Il viagea1. Il pensa: "Nu yo viagea de Munich a Vienna. It es un bon viage. Yo ama2 viages."

Il pensa pri Munich. Il pensa: “Nu yo es in li tren, ma yer yo esset in Munich. E nu yo scri un jurnale in li tren, ma yer yo scrit un jurnale in Munich. E nu yo pensa in li tren, ma yer yo pensat in Munich. Yer yo pensat pri Munich in Munich, e nu yo pensa pri Vienna in li tren. Nu yo es in li tren, ne in Vienna. Ma yo pensa e scri pri Vienna.”

Esque li mann nu pensa in Munich? No, il nu ne pensa in Munich. Il pensa in li tren. Yer il pensat in Munich. Il di: “Salute, tren!”

Li mann es in li tren, e il viagea a un cité. Li cité ne es Munich; Munich es li cité de yer. Li cité es Vienna; Vienna es li cité de hodíe3.

Li mann pensa pri Munich e Vienna. Il pensa: “Munich esset li cité de yer, e Munich esset bon. Nu it es hodíe, e yo es in un tren; li tren es bon. Esque Vienna va esser bon?”

Li mann pensa pri Munich: Munich esset li cité de yer. Il pensa in li tren: il es in li tren hodíe. E il pensa pri Vienna: Vienna va esser li cité de deman.

E il pensa: “Munich esset grand. Li tren es grand. Esque Vienna va esser grand?”

E il pensa: “In Munich yo scrit in un jurnale. In li tren yo scri in un jurnale. Esque in Vienna yo va scrir in un jurnale? Yes, deman in Vienna yo va scrir in un jurnale. Yo ama jurnales.” Li mann pensa mult4 (il pensa mult = il pensa e pensa e pensa), e il scri mult. Yes, il es un inteligent mann. Inteligent mannes scri mult, e pensa mult. Il es Jonathan; Jonathan es un inteligent mann.

 
Yo ama trenes!

Il scri: “Yo es Jonathan. Yo es in un tren. Yer yo stat in Munich; deman yo va star in Vienna.”

Il pensa, e scri: “Li tren...it es bon, ma old. It ne es nov5; it es old. Esque in Munich li trenes es old? Yes, li trenes de Munich es old. Ma li trenes de Munich es bon, e yo ama li trenes de Munich. Yer yo amat li tren in Munich, e hodíe yo ama li tren nu, e deman yo va amar li tren in Vienna. Yo ama trenes!”

Jonathan scri: "Munich es un bon cité e un old cité, e Vienna es un bon cité e un old cité. Munich e Vienna ne es nov, ma es bon. Munich e Vienna es old, ma bon cités. Li cités ne es nov, ma bon. Yo ama cités!"

Jonathan pensa, que li duesim die de viage es bon. Il di: “Hodíe esset un bon duesim die de viage. Yo ama viages!”

Grammatica edit

yer, hodíe, deman edit

  • yer = unesim may (05.01)
  • hodíe = duesim may (05.02)
  • deman = triesim may (05.03)

-t edit

  • scri: hodíe yo scri, yer yo scrit
  • pensa: hodíe yo pensa, yer yo pensat
  • vide: hodíe yo vide, yer yo videt

va -r edit

  • scri: hodíe yo scri, deman yo va scrir
  • pensa: hodíe yo pensa, deman yo va pensar
  • vide: hodíe yo vide, deman yo va vider

esser edit

  • verbes in i: scri, scrit, va scrir
  • verbes in e: vide, videt, va vider
  • verbes in a: pensa, pensat, va pensar
  • verbe esser: es, esset, va esser

de, a edit

  • De Munich a Vienna:
    • Munich → Vienna
  • De Vienna a Munich:
    • Munich ← Vienna


1 may (yer) 2 may (hodíe) 3 may (deman)
scri Jonathan scrit Jonathan scri Jonathan va scrir
pensa Jonathan pensat Jonathan pensa Jonathan va pensar
vide Jonathan videt Jonathan vide Jonathan va vider
es Jonathan esset Jonathan es Jonathan va esser


Vocabularium edit

  • ama
  • deman (yer → hodíe → deman)
  • hodíe (yer → hodíedeman)
  • mult
  • nov
  • nu
  • old
  • va
  • viage
  • viagea
  • yer ↔ (yer → hodíe → deman)

Di: edit

 
  • g = g
    • grand: grand
    • grammatica: grammatica
  • gi, ge: ji, je
    • viage: viaje
    • inteligent: intelijent

Notes edit

  • ^1 viagea: from viagear, to voyage. Related to the word via, a way or a path. One famous example of the word in Latin is the Appian Way, in Latin the Via Appia, one of the earliest and most strategic roads of the Roman Republic.
  • ^2 ama: from amar, to love. The word amíc (amíco, amíca) means friend in Occidental and is related to this (Latin: amicus). The English word 'enemy' is related, coming from Latin inamicus (Occidental ínamíco), literally a "not-friend".
  • ^3 hodíe: the word die means day, and ho- means "this". The term is virtually the same as the Latin hodiē, which is a contraction of hōc (this) and‎ diē (day). The English word ad hoc is related, meaning "to this", and hodíe can be seen in other forms in various languages such as Spanish hoy, Italian oggi, and French aujourd'hui (hui = hodie).
  • ^4 mult means many, and is related to words such as multiply (lit. to many-fold). Occidental maintains this: the word to fold is plicar and multiply is multiplicar. The English word manifold is an interesting comparison, as it literally means "many fold".
  • ^5 nov means new, and can be seen in English words such as innovation (lit. an in-new-ing).